Incapacitat és no ser capaç d'exercir un treball i que aquesta impossibilitat es reconegui per qui correspongui en cada cas.
Parlant de pensions, la paraula incapacitat adquireix un significat propi de summa importància. En general, es tracta de no tenir capacitat per a treballar, i clar, el reconeixement oficial o legal d'aquesta situació. Però es pot estar incapacitat de moltes maneres, i amb molt diferents efectes, amb requisits diferents i amb els seus propis temps. Incapacitat Temporal És la coneguda també com a baixa per malaltia. Es produeix mentre el treballador rep assistència sanitària i està impedit temporalment per a treballar. Per tant, es tracta d'una prestació contributiva pensada per a cobrir la pèrdua de rendes que es produeix mentre persisteix aquesta situació. Hi ha dues possibilitats: que la baixa sigui per malaltia comuna (o un accident no laboral); o que sigui per accident de treball o malaltia professional. En el primer cas, el subsidi ascendeix al 60% de la base reguladora entre el quart i el vintè dia de baixa, i el 75%, a partir del vint-i-un. En el cas de les malalties professionals i els accidents de treball, la prestació ascendeix al 75% de la base reguladora des del primer dia de baixa. Aquesta prestació s'origina quan el treballador rep la baixa mèdica i, si la situació es prolonga, es confirma amb successius comunicats de confirmació de la baixa. Quan desapareix la causa, rep l'alta mèdica i es reincorpora. Si la situació d'incapacitat temporal es prolonga fins a 365 dies s'obre la via a la possibilitat que la incapacitat es converteixi en permanent. És l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) l'encarregat de valorar si dóna l'alta mèdica o si obre un procediment d'incapacitat permanent. Incapacitat permanent Un treballador està en situació d'Incapacitat Permanent quan, després d'haver estat sotmès al tractament prescrit i d'haver estat donat d'alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral, i que pot causar dret a una prestació de quantia variable segons el grau de la incapacitat. És a l'INSS a qui correspon determinar que aquesta malaltia és susceptible d'afectar definitivament la capacitat laboral d'un treballador. Ara bé, aquí s'obre un ventall de possibilitats: Incapacitat Permanent Parcial (IPP). Quan les seqüeles produeixen una disminució en el rendiment normal per a la seva professió habitual (la que venia exercint) que no sigui inferior al 33% i al temps no li inhabiliti completament per a realitzar-la. Incapacitat Permanent Total (IPT). Inhabilita al treballador per a la realització de totes o de les fonamentals tasques de la seva professió habitual, sempre que pugui dedicar-se a una altra diferent. Incapacitat Permanent Absoluta (IPA). Inhabilita per complet al treballador per a tota professió o ofici. Gran Invalidesa (GI). El treballador afectat per una incapacitat permanent i que necessiti l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida. Aquesta situació afegeix un complement econòmic a la prestació per incapacitat que tingués reconeguda per a costejar-se aquesta assistència. Totes aquestes situacions són els anomenats graus de la Incapacitat Permanent. Són revisables, i és possible, en funció de l'evolució de la malaltia, passar de l'un a l'altre. Font: Revista de la Seguridad Social
