Vull accedir a la informació pública (2).

A Catalunya, els ciutadans poden demanar qualsevol tipus d’informació que les Administracions hagin elaborat o que tinguin per l'exercici de les seves funcions, en aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És el que s’anomena dret d’accés a la informació pública.

Quina informació es pot sol·licitar.

Es pot demanar qualsevol tipus d’informació que l'Administració hagi elaborat, o també la que aquesta tingui en el seu poder, com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions.

L'Administració podria inadmetre una sol·licitud en cas que es demanin notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. Tampoc no s’admetria una petició d’un tipus d’informació que requereixi una feina complexa d’elaboració o reelaboració, que suposi una càrrega significativa de feina per a l’Administració. En aquests casos, la persona sol·licitant que ha rebut la inadmissió pot presentar una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP).

Cal tenir en compte que si es demana una informació que s’està treballant perquè s’ha de fer pública al portal de Transparència, es comunicarà a les persones que sol·liciten la informació que la podran consultar en aquest web en el termini de tres mesos.

Es pot demanar informació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, sector públic i organismes vinculats a qualsevol d’aquestes administracions, Parlament de Catalunya, universitats, administracions independents, cambres i col·legis professionals.

Quina resposta dona l'Administració.

. Accepta la sol.licitud. Si s’accepta la sol·licitud, l’Administració ha de facilitar la informació en el format en què s’hagi demanat. El termini per fer-ho efectiu són els 30 dies hàbils següents.

. Dona informació parcial. L’Administració pot acceptar la sol·licitud d’accés a una informació pública però donar les dades de forma parcial o segmentada, per exemple per protegir els drets a terceres persones que apareixen en els continguts sol·licitats o per aplicació d'un dels límits d'accés.

Pel que fa a la informació que contingui dades de caràcter personal, si aquestes persones afectades no donen el consentiment per mostrar-les, l'Administració pot optar per ocultar-les (anonimització) i facilitar l'accés a la resta (accés parcial).

En tots els casos, l’Administració ha d'explicar en la resolució que desestima parcialment els motius pels quals ha aplicat els límits o la protecció de drets o interessos que ha fet prevaldre.

. Denega la sol.licitud. Sempre que l’Administració denega una sol·licitud d’accés a una informació ha de respondre al ciutadà argumentant-ne els motius. Pot ser perquè són dades que formen part dels límits establerts en el dret d’accés a la informació pública o bé per respectar els drets de terceres persones que s’han negat a autoritzar que puguin aparèixer les seves dades en els documents sol·licitats.

. Silenci (no respon a la sol.licitud). Si l’Administració no respon la sol·licitud en un mes (o excepcionalment, un mes i mig), s’aplica com a criteri general l’estimació de la petició (silenci positiu).

A partir d’aquell moment, es pot adreçar un nou escrit a l’Administració per reclamar el lliurament de la informació (atès el silenci positiu). El lliurament s’haurà de produir dins dels 30 dies hàbils següents a aquest nou escrit.

També es pot presentar directament reclamació davant la GAIP des que s’ha produït el silenci.

Font: web gencat.cat

#informaciópública #informació #administració #accésalainformació #transparència