L’Administració està obligada per llei a ser transparent. Això significa, entre d’altres aspectes, que ha de facilitar de manera proactiva —per tant, sense necessitat de demanda expressa— informació sobre la seva organització, funcionament, presa de decisions més importants i gestió dels recursos públics. Aquests continguts o documents els ha elaborat l’Administració o bé els té perquè d’altres subjectes els hi han subministrat.
D’aquesta manera, s’ha de fer pública la informació necessària perquè la ciutadania en pugui avaluar la gestió. I ho ha de fer oferint aquestes dades de manera que resultin comprensibles per a la ciutadania. Les dades han de ser actualitzades, veraces i accessibles per a persones amb discapacitat i preferentment reutilitzables. S'entén per informació reutilitzable la que l'Administració pública ha generat i amb la qual persones, empreses i organitzacions poden crear nous productes i/o serveis per a altres públics o destinataris.
A Catalunya, els ciutadans poden demanar qualsevol tipus d’informació que les Administracions hagin elaborat o que tinguin per l'exercici de les seves funcions, en aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. És el que s’anomena dret d’accés a la informació pública.
Qui pot sol·licitar informació pública i com.
Totes les persones, ja siguin físiques o jurídiques, i de nacionalitat espanyola o estrangera que tinguin més de 16 anys, poden presentar en qualsevol moment una sol·licitud per obtenir informació pública. No cal que expliquin en el formulari per què volen conèixer una informació determinada ni tampoc que justifiquin que hi tenen cap interès personal. Tot i així, si voluntàriament si s'expliquen els motius i la utilitat que es vol donar a la informació, l'Administració ho tindrà en compte en la resolució.
L’accés a la informació pública es pot demanar emplenant un formulari, per internet o presencialment.Si es prefereix el mètode presencial, cal enviar la sol·licitud a l'organisme responsable o titular de la informació sol·licitada, a qualsevol oficina de registre públic o per correu certificat. En aquests dos darrers casos, però, el termini per respondre no començarà a comptar fins que l'escrit arribi a l'organisme que ha de resoldre la sol·licitud.
Si s’opta per la via telemàtica, cal identificar-se digitalment amb una signatura electrònica o amb el servei idCAT Mòbil. Per donar-se d'alta a través del servei idCAT Mòbil no calen certificats. L’alta es pot fer a través del web https://idcatmobil.seu.cat/
L’Administració ha de respondre aquesta sol·licitud en un mes. Si el volum o la complexitat de la informació sol·licitada ho requereix, l’Administració pot allargar aquest termini quinze dies més, i ho ha de comunicar i justificar a la persona sol·licitant.
Si no respon en aquest termini, s’ha entendre que la demanda ha estat acceptada (silenci positiu). No obstant, per aplicació dels límits a l'accés, el silenci podria ser negatiu o desestimatori.
La reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) es pot interposar des del moment en què es produeix el silenci, sigui positiu o negatiu.
Font: web gencat.cat
