En alguns dels contractes signats entre empresaris i treballadors, s'estableix un període de prova, i en moltes ocasions aquesta situació genera una sèrie de dubtes que intentarem resoldre.
El període de prova està regulat en l'article 14 de l'Estatut dels Treballadors i es tracta d’un dret que tenen les dues parts presents en el contracte: empresa i treballador.
L'Estatut dels Treballadors estableix diferents durades màximes per a aquest període, en funció de diversos supòsits.
A falta de pacte en conveni col·lectiu, la durada del període de prova no podrà excedir de sis mesos per als tècnics titulats, ni de dos mesos pels altres treballadors.
A les empreses de menys de vint-i-cinc treballadors el període de prova no podrà excedir de tres mesos per als treballadors que no siguin tècnics titulats.
I d’un mes si signa un contracte temporal de sis mesos o menys.
Si la durada pactada supera aquests límits, el període de prova és nul íntegrament o, almenys, en el que excedeixi dels límits convencionals o legals.
El període de prova s'ha de concertar per escrit, des de l'inici de l'acompliment de les funcions contractades.
Característiques fonamentals del període de prova que s'han de tenir present són:
Serveix per demostrar que el treballador té l'aptitud que diu tenir, la qual cosa dóna lloc, en cas de confirmar-se, a la consolidació o continuació de la relació laboral.
Permet la resolució del contracte de treball, per qualsevol de les parts, sense necessitat d'haver d’al·legar ni provar cap causa dins del període de temps establert com període de prova.
Durant el període de prova, el treballador té tots els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exerceixi com si fos de plantilla, i si una vegada transcorregut aquest període no s'ha produït el desistiment per cap de les parts, el contracte té plens efectes, i es computa el temps dels serveis prestats en l'antiguitat del treballador en l'empresa.
Les situacions d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, adopció o acolliment, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància que afectin el treballador durant el període de prova, interromprà el còmput, sempre que es hi hagi acord entre les parts.
La resolució de la relació laboral, que podrà produir-se a instàncies de qualsevol de les parts durant el seu transcurs.
La finalització del període de prova es pot produir per:
Resolució: les parts que intervenen en el contracte de treball poden rescindir-lo unilateralment.
Finalització del termini: si en finalitzar el període de prova no es desisteix el contracte, produeix plens efectes i el temps treballat es computa en l'antiguitat del treballador.
Desocupació: els treballadors el contracte dels quals hagi estat resolt per l'empresari de manera unilateral durant el període de prova, podran accedir a la prestació de desocupació
L'art. 14.1 de l'ET assenyala que el període de prova és nul quan s'estableix amb un treballador que ha realitzat anteriorment les mateixes funcions en l'empresa, en qualsevol modalitat contractual.
Si voleu ampliar informació, no dubteu en contactar amb nosaltres.
